Avui he llegit en un mitjà de comunicació una entrevista que li han fet a l'encara alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Segons l'entrevistador diversos analistes de la política el veuen com la veu forta del PSC. Des del meu punt de vista Hereu aprofita la debilitat del seu partit per poder ser candidat a la seua reelecció.El Partit dels Socialistes a les eleccions de fa una setmana van patir la pitjor davallada electoral des de la recuperació de la democràcia. Aquesta davallada ha provocat que Montilla hagi posat data de punt i final al capdavant del partit al crongrés que celebraran la tardor vinent. Prometen renovació, cares noves, aire fresc, reformulació del seu discurs per tornar a ocupar un espai central de la política catalana que ara no ocupen en favor de Convergència i Unió. Com materialitzen aquesta renovació? Posant de cap de l'oposició l'encara Conseller de política territorial i cap de llista per Girona, Joaquim Nadal. No és creïble aquest procés renovador posant de cap de l'oposició una figura que ja va ser-ho a mitjans dels anys noranta. Aquest tipus de contradiccions, entre intencions i fets, fan que qualsevol partit es debiliti. No hi ha líder, no hi ha discurs. Només hi ha l'inici d'un procés de reflexió. Doncs un partit com el PSC que està en aquesta situació no es troba en condicions per proposar una alternativa a Hereu, i això ell ho sap, i juga aquesta carta. I qui no em cregui que intenti contestar-me aquesta pregunta, sap dir-me algú quina diferència hi ha entre l'Hereu de la consulta de la Diagonal amb l'Hereu d'avui? Crec que cap ni una. Però si contraposem la imatge d'un PSC en estat de shock amb la fermesa d'Hereu sembla certament que no hi hagi cap alternativa millor que ell. Però res no està decidit, queda molt partit per jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada