Arenys de Munt, el punt de partida

Les reaccions polítiques després de la consulta a Arenys de Munt (que no referèndum) ha aixecat molta polseguera en el si dels diversos partits espanyolistes com PSC, PP o Ciutadans.

El PSC en una brillant posada en escena de la seua capacitat dialèctica acusa a CDC de "deriva radical", però quan Esquerra diu que convocarà consultes allà on governa aquí no passa res. El PP demana "protecció a la Generalitat pels catalans no-nacionalistes" i Ciutadans fa el que pot.

La importància que li puguin donar els altres, als catalans ens ha d'importar ben poc i anar sumant més municipis que s'afegeixin a aquests tipus d'iniciatives com les d'Arenys. Molts poden pensar que això no té pas efectes legals, però el fet simbòlic pot crear una situació irreversible a tot el que es refereix a l'estructura de l'Estat.

A les eleccions del 12 d'abril de 1931 les forces republicanes es feren amb el control de les principals capitals de l'Estat i aquest fou un fet clau perquè el rei Alfons XIII abdiqués pel seu propi peu. A través d'unes eleccions generals Espanya passave de ser una monarquia a una república. Aparentment la consulta d'Arenys i les eleccions d'aquell gran any no tenen res a vore. Però, us imagineu que dos-cents, quatre-cents o cinc-cents municipis a tot Catalunya votessen afirmativament sobre la independència de Catalunya? La "sagrada unitat" d'Espanya quedarie en entre dit, com ho va quedar la monarquia després d'aquelles eleccions. L'Estat no ho podria resistir. Això engegaria un procés irreversible i Espanya hauria d'acceptar la realitat. Ja sabem tots què toque fer.

Haver de lamentar el ridícul

Portaven tota la setmana prèvia a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya dient que s'oposarien a l'actuació de la cantant jueva Noa. Però no vaig imaginar-me que poguessen anar tant lluny.

El sentit que donem la majoria de catalans al nostre dia nacional és fer ressò internacional del fet català, donar a conèixer què és Catalunya i a què aspira mitjançant tota mena d'actes solemnes, entre els quals hi ha la celebració institucional a la Ciutadella. I el feixisme comunista d'aquest país en comptes de tindre en consideració això, tant la història d'aquest país com el sentit de la Diada, intenten anar de salvapàtries, en aquest cas la palestina, boicotejant artistes que ells mateixos han decidit que actuessin en el dia més important pels catalans. El principal problema que tenen és que no volen acceptar que no són res més que una immensa minoria tant en el teixit social com en el polític, que la seua ideologia no té cabuda enlloc del món ja que com la història ha demostrat, és una ideologia inviable que sol s'ha pogut i es pot mantindre a base de dictadures. El fet d'haver fracassat en democràcia i haver-los relegat a la línia de l'extraparlamentarisme els ha dut a la desesperació i a no saber com promocionar-se. I la única solució que han trobat i l'única via de canalització del seu ressentiment és xiular una artista que s'oposa, com ens oposem gairebé tots, a la violència a Israel duta a terme per Hamàs.

Noa va cantar El cant dels ocells, popularitzada pel músic català més important de tot el segle XX, Pau Casals; va cantar la cançó de la Vida és bella, l'orquestra que va acompanyar-la fou l'orquestra àrab de Barcelona, va apel·lar a la pau entre israelians i palestins i es va dirigir a tothom en la llengua d'aquest país, en català.

Per la part d'Iniciativa, doncs es va fer un ús indegut de les forces de seguretat (recordem que depenen d'Interior) ja que a periodistes se'ls demanava les acreditacions per cobrir l'acte i en canvi als esbalotadors se'ls va deixar passar, asseure's a primera fila i boicotejar l'acte amb total impunitat i deixar que Catalunya es mostrés que tenia una part del govern antisemita i que intentava esperonar el radicalisme contra els jueus i no un govern que intenta donar a conèixer Catalunya al món i a explicar què és el que som.

Els que viuen en un núvol comunista fa que percebin la realitat d'una manera distorsionada i que quan per desgràcia ocupen alguna cota de poder, ho hem de pagar els altres, ens hem de carregar de vergonya aliena i ens hem de sentir ridículs per culpa d'un govern que no ha votat la majoria del poble.

La III República (hahaha)

Entre el fiasco del finançament, entre les possibles reaccions del "President" Montilla envers l'imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i els exàmens de setembre, tinc els dies bastant ocupats. I sol m'ha faltat vore als diaris que el Coordinador General d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha anat a explicar-li al mateix Rei d'Espanya el seu projecte d'assolir una III República. Tinc la sensació que hi ha una mà negra que ha dit, "va, donem-li més fenya al Marc i fem-lo escriure al blog".

Es pot comprendre que una part de la societat de l'Estat espanyol no estigui d'acord amb la monarquia, és a dir amb la "institució" que només es dedica a despilfarrar els nostres diners, es pot comprendre que molts voldríem que es fessen públiques les partides pressupostàries destinades a la casa reial, es pot comprendre que molts voldríem triar democràticament el cap d'Estat que per nassos hem de tindre, es pot comprendre que no s'accepti una figura i una institució imposades pel règim feixista de Franco, en definitiva, que es pot ser republicà fins al moll de l'os; però d'aquí a anar al mateix Rei i explicar-li com pretèn fer-lo fora... Cau pel seu propi pes.

Tinc curiositat per saber si el Rei, que ens té acostumats a la seua brillantor intel·lectual, acostumats a mostrar-nos com n'és de bo navegant, acostumats a ensenyar-nos com munten a cavall, ac ostumats a fer-nos veure com de bé que vestixen i "lo guapos" que estan les dones de la família real quan es posen aquells vestits de gala i tots els diamants; s'haurà rumiat una mica la proposta del dirigent comunista. No crec que tingui massa ganes de posar-se a treballar en Joan Carles, definitivament. Encara deu riure ara.

La meua opinió sobre les posicions de l'extrema esquerra, és que són uns punts de vista utòpics, que no viuen al món real, pel que fa a l'eix social. Un cop més ens ho han demostrat que al pla polític és més del mateix. M'agradarie sàpiguer si tenen un mínim de noció del que és la realitat

Torno a repetir, un pot ser republicà (com jo) i el que fas és intentar ampliar el gruix social perquè se't segueixi o es segueixi l'ideologia que tu intentes difondre, però el que trobo una sobirana tonteria, és precisament anar-li a explicar al sobirà com pretens acabar políticament (no fos cas que m'acusessen d'injúries al rei i a Espanya) amb ell.