Havent arribat ja a la segona onada de consultes i havent pogut votar a la primera he arribat a la conclusió que s'hi han comès dos errors que han provocat que a les urnes només hi anés a votar una de les dues opcions, la del SÍ.
El principal error que hi ha hagut en aquestes consultes ha estat el més rebutjable dels dos. L'endemà de la primera onada de consultes, el tretze de desembre, van sortir una sèrie de pseudopolítics que ja es postulaven com a candidats al Parlament de Catalunya en les properes eleccions. El que van fer, parlant clar i català, o el que van intentar fer, va ser intentar transformar el resultat de les consultes amb un hipotètic suport als propers comicis catalans. Estem parlant doncs d'una estafa, jo vaig anar a votar el 13-D i em vaig sentir estafat, al meu parer aquesta gent es van aprofitar d'allò més profund en una persona, en aquest cas dels sentiments del seu país.
El segon error que crec que ha mermat la participació d'una forma important és que en l'organització de les consultes no s'ha incorporat moviments partidaris del no però a favor de les consultes, perquè si hi ha gent que va a votar NO hi ha d'haver gent que està disposada a organitzar les consultes essent partidària del NO. Llavors a aquest fenomen democràtic de les consultes li manca aquell esperit de transversalitat que hauria de tenir i menysprea una opció minoritària com és el NO però alhora tan democràtica com la del SÍ.
