Jo no conec a fons els moviments socials i polítics que defensen el dret a l'autodeterminació de nacions sense estat arreu d'Europa, per exemple Escòcia o Flandes. Que no els conegui a fons no vol dir que no siga capaç de fer-me'n una idea aproximada.
No he triat aquestes dues nacions per casualitat. En aquests dos casos el seu govern és de tendència sobiranista. L'Scotish National Party prometia un referèndum per la independència per aquest 2010. Fa poques setmanes que a Flandes guanyaven les eleccions els liberals independentistes. Fins aquí tot bé. Però tant les circumstàncies internes com externes de les seues fronteres cap d'ells a curt termini preveu un referèndum sobre la independència perquè (suposo) que la cojuntura internacional i nacional no ho deu permetre. Els flamencs ara reclamen administrar els seus propis recursos abans que res. No us sona d'algun discurs més proper?
Aquí el partit més gran de Catalunya, en militants i en diputats al Parlament, Convergència i Unió diu exactament el mateix que els flamencs. Per adquirir una plena sobirania el que cal és una certa gradualitat, i aquesta gradualitat passa per una sobirania plena en matèria fiscal i finances.
En aquest país això no es pot dir. En aquest país la impaciència pot més que la raó, el bon fer i la perseverància i la persistència estan molt per sota de les baixes passions, i això pot viciar el discurs del sobiranisme. I s'acaba donant una confrontació molt estranya: sobiranistes contra sobiranistes. Els sobiranistes que volen un Estat per Catalunya al gener vinent contra els sobiranistes que creuen que això és un procés delicat i a més llarg termini.
El que fóra ideal seria que el sobiranisme (amb tots els accents possibles) tinguessin com a adversari aquells grups contraris al dret a decidir i no com ara, que el grau de sobiranisme es mesura (de forma totalment errònia) segons qui vol fer un referèndum més aviat, qui trau més estelades al carrer, qui fa una performance més visible i notòria... Això porta de manera directa a la frivolització del debat.
Algú dubta del sentiment sobiranista del SNP o dels liberals flamencs havent renunciat a curt termini a fer un referèndum per la independència? I aquí per què es qüestiona la catalanitat d'aquells que volem fer les coses bé, sense pausa i amb un objectiu clar? El sobiranisme és transversal, no pertany a cap partit, és de la gent, i això partits com Esquerra no ho tenen clar. L'adversari no és CiU, o almenys, dit d'una altra manera, Esquerra no és la meua adversària, els meus adversaris són en primer lloc el tripartit i en segon lloc el PP.
