Mai unes eleccions havien causat un daltabaix tan gran al país. El primer fet clar i obvi és la victòria de Convergència i Unió de forma clara a tot el país impedint de forma també clara la reedició d'un tercer tripartit. El segon fet és que l'encara President de la Generalitat, José Montilla, renunciarà a la seua acta de diputat i en el proper congrés dels socialistes deixarà la primera secretaria del partit. Això pel que fa als socialistes.
Esquerra Republicana de Catalunya s'ha endut el càstig més fort en aquestes eleccions, unes eleccions que han segat la seua representació al Parlament en més de la meitat dels seus diputats i amb la pèrdua de la meitat dels seus vots. Això ha dut al seu cap de files, Joan Puigcercós, a posar a disposició del Consell Nacional del seu partit la continuïtat del seu càrrec.
Iniciativa ha patit una disminució més lleu de la seua representació típica dels partits que entren i surten dels governs, una disminució menys sorprenent que la dels seus socis, certament.
La conseqüència més important d'aquest daltabaix electoral? És que cau la representació d'Esquerra a la mesa del Parlament llevat que arribi a algun tipus d'acord amb Convergència i Unió.
Reptes? Sí. Per a qui? Per a Convergència i Unió. El principalíssim repte que se li planteja al nou govern que haurà de formar Artur Mas serà aixecar el país i traure'l de la crisi. Un altre de molt important serà atendre al transvassament de vot. Convergència i Unió ha rebut vot socialista i vot independentista. Si una cosa han demostrat aquestes eleccions és que per ser independentista no cal votar necessàriament Esquerra. Això ho vàrem sospitar el 10 de Juliol a la manifestació, i el passat diumenge va quedar pal·lès.
El repte que té Convergència i Unió, com el té des de fa 30 anys és saber fer confluir per l'eix central de la seua ideologia, que és Catalunya, les diferents sensibilitats que convergeixen a l'espai sociològic que la meua formació ocupa.
El repte que té el PSC és tant o més important que el repte que té CiU. Més que res perquè es tracta de la seua supervivència. Es troba en una cruïlla històrica. Ha de triar entre continuar sent més PSOE que PSC, o si vol ser PSC de manera desacomplexada i catalanista de debò, com ho fou des dels anys 80 com fins al Congrés de Sitges de meitats dels 90 on començaren a penetrar els corrents socialistes que avui dirigeixen el partit.
Ens esperen uns dies i uns mesos interessants perquè això només ha fet que començar. Com es mouen els diversos partits internament, i com es mouran al voltant del nou govern i l'empresa de les noves mesures per redreçar aquest país.
Marc, molt bon article
ResponEliminaJo crec que els socialistes, ERC i ICV, encara no son conscients de les conseqüències que per ells pot comportar la derrota electoral sense pal•liatius del tripartit. Catalunya amb el seu vot majoritari a CIU va dir ben alt PROU TRIPARTIT
I mirant els resultats, veient la clara victòria aconseguida a totes i cadascuna de les comarques de Catalunya es posa en evidencia una cosa, la formula tripartita esta esgotada, i aquesta formula no només es va gestar a la Generalitat de Catalunya, sinó que es va reproduir també arreu del país en totes les institucions on podien sumar, sense tenir en compta si la força mes votada havia sigut CIU. Aixì es van fer els pactes antinatura a diputacions, a Consells comarcals, a Ajuntaments, allà on el tripartit sumava fotien fora sense contemplacions a CIU.
Es van creure que fen fora de tot arreu a CIU, CIU desapareixeria, però això no ha estat així, no van calcular que encara ens farien mes forts i aquesta força creixent de CIU farà que es recuperin moltes alcaldies, ara en mans del tripartit , que es guanyin alcaldies que porten des de sempre en mans socialistes i es recuperaran diputacions i consells comarcals, perquè aquesta espectacular victòria es un preludi que tindrà la seva continuació a les municipals del proper mes de Maig,
PD. entra al meu bloc i llegueix els meus pensaments, http://quimamoros.blogspot.com