Socialisme bipolar, espanyolisme tolerat

Perfectament seria possible que cada meitat del títol d'aquesta entrada pertanyés a dos articles diferents. Però com que estan intensament relacionats els uneixo per fer-ne un de sol.

Socialisme bipolar per què? Tenim un president de la Generalitat i alhora primer secretari del PSC que un dia és capaç de fer una declaració institucional atiant la gent a una manifestació de rebuig a una sentència nefasta per la nostra nació i l'endemà és capaç d'anar-se'n a la capital de l'Estat espanyol a commemorar les forces armades espanyoles i de pas commemorar un dels genocidis més brutals de tota la història que va suposar el descobriment de les Amèriques. En què quedem? Catalanisme o espanyolisme sulfúric?

Espanyolisme tolerat, per què? Si l'espanyolisme imperant del PSC existeix només és gràcies a la connivència dels seus socis: Esquerra i Iniciativa, el primer dels quals són independentistes. Sí que han gesticulat, declarat i escrit que l'assistència a la desfilada no hauria de tindre lloc, però és que el principal error d'Esquerra durant aquests 8 anys ha estat aquest: que només gesticulen, declaren i escriuen, però no fan el més important de tot que és actuar amb contundència i demostren així que la seua única voluntat real és la d'ocupar un espai de poder i de gestió.

Alguns encara crèduls, poden pensar que aquell anomenat sector catalanista del PSC encara existeix recordant tot de declaracions de figures com Montserrat Tura, Ernest Maragall o Antoni Castells. Però jo els faria una petita observació. El catalanisme del PSC mai no ha anat més enllà de demanar un grup propi al Congrés dels Diputats. Això no és catalanisme. Això és simplement una qüestió d'autoorganització interna que de cap manera no afecta aquell ciutadà que es considera catalanista o nacionalista, ni tampoc afecta per a res Catalunya com a país.

El que sí que afecta Catalunya com a país és tenir un president sucursalista i de consciència nacional dubtosa com és Montilla gràcies a l'independentisme d'Esquerra o tenir un president que reivindica el dret a decidir dels catalans en allò que els uneix més i que creu en una Catalunya nacionalment plena com és Artur Mas. Catalunya o Espanya? D'aquí un mes i escatx podrem triar.