Zapatero, el paradigma de la mentida

Zapatero es pensava que si no anave a guerres il·legals, que si no se li enfonsaven petroliers davant les costes, que si no li convocaven vagues generals, no pecava d'arrogant... seria un bon president. Doncs bé, el temps ha demostrat que això no és cert. Es pot ser un mal president d'una altra manera: MENTINT.

Mentint com ho porta fent des del dia que el Congrés va admetre a tràmit el projecte d'estatut al novembre del 2005. Aquells mesos fins que es va arribar al pacte Mas-Zapatero se'm van fer molt llargs quan sentia declaracions com "aquest estatut el polirem passant-lo pel ribot" o "al text no hi dirà enlloc que Catalunya és una nació". A partir d'aquí vaig deduir que no seria un camí fàcil. Encara era dels que pensaven que aquell nou "talante" ajudaria que Catalunya aconseguís més reconeixement nacional i més cotes d'autogovern.

Després que el primer tripartit demostrés que com a govern no era capaç de defensar la màxima norma que regia Catalunya, el president de CiU, Artur Mas va haver d'intervenir per evitar un fracàs estrepitós del que havia de ser el paradigma de la descentralització i del federalisme que tant en feia gala Zapatero. L'avui President de la Generalitat i llavors ministre d'Indústria, José Montilla, havia presentat 62 esmenes a l'Estatut i el llavors President Maragall estava desaparegut de l'escena, Esquerra anava lloant a diari l'obra de govern de Zapatero i anant-li votant tot i Iniciativa... ja em diràs què era el que podia fer per aturar aquell desficaci.

Passats dos i tres anys, en els quals Esquerra va demanar el NO juntament amb el PP, aquest últim recorrent l'Estatut al Tribunal Constitucional havent-lo votat el poble de Catalunya, les rodalies sense traspassar-les a la Generalitat, la posada en marxa de la Llei de la dependència envaint competències al Govern català, l'intent d'imposar des de Madrid una tercera hora de castellà a les escoles catalanes i després de la gran farsa i gran mentida que ha suposat el nou model de finançament i la nova loapa financera que està preparant la ministra Salgado arribo a la conclusió que Zapatero menteix més que parla, que en el seu projecte el federalisme i la descentralització brillen per la seua absència i que ningú ens ajudarà a fer-nos valdre com a poble i com a nació i molt menys un president espanyol, sinó que ho haurem de fer nosaltres mateixos, els catalans.

I aprofitant l'avinentesa, condemno totalment que el Conseller Saura hagi permès que Falange Española i de las JONS es manifesti el 13 de setembre a Arenys de Munt, ja que és intolerable que un partit que durant 40 anys va perseguir i torturar als que defensaven unes idees discordants amb les del franquisme, ara puguin campar lliurement pel carrer i poder accedir a l'aparell democràtic per anar en contra mateix de la democràcia. Amb això sí que considero que s'ha de demanar de forma contundent la dimissió del Conseller Saura.