No tothom pot tindre converses amb alts càrrecs de la política. Jo fa pocs dies he tingut la sort de mantindre una llarga i intensa conversa amb un càrrec públic, més en concret un senador del PSOE. Hem tocat diversos temes: les obres del Museu Diocesà de Lleida, l'ex (per sort) ministra de Foment Magdalena Álvarez, la contundència amb la qual s'intenta acabar amb l'entorn proetarra a Euskadi i el pressumpte espionatge del PSOE a Nafarroa Bai, publicat en una revista francesa. Sens dubte en el qual hem dedicat més temps és amb la contundència del nou govern basc per intentar acabar amb l'entorn proetarra.
Ja fa temps que sospito que quan les coses en general en un país van bé tothom està més relaxat, és més flexible amb les seues postures, en fi, més obert de ment. Però quan les coses pinten bastos gairebé no hi ha discussió i les postures agafen un rumb de cent vuitanta graus en la direcció oposada.
Quan hem entrat en la qüestió he deixat clara la meua postura: no hi ha lloc per la violència al panorama polític i social. Violència de cap tipus. Però he plantejat un dubte: per què avui dia no es pot presentar ANV a les eleccions, s'intenta il·legalitzar Iniciativa Internacionalista però en canvi són legals les manifestacions que duen a terme grupuscles ultradretans com Falange, Democracia Nacional o España 2000? La diferència segons aquest dirigent ha estat "grups com Falange no fan apologia del terrorisme i els altres sí". No m'heu podia creure pas. Jo li he respòs que els etarres i aquests grups espanyolistes són dos feixismes que defensen coses diferents però que acaben usant els mateixos mètodes: la violència. També li he preguntat si s'imagina a Alemanya que a les eleccions hi concorregués el Partit Nacionalsocialista. Ha fet que no amb el cap. He recordat també que qualsevol símbol per insignificant que sigui com un tatuatge que fagin apologia del nazisme allà està durament castigat. Però aquí no, aquí tothom fa el que vol, uns i altres. I això ha dut als símbols franquistes. "Se n'han tret molts". Però també en queden molts. Jo personalment, crec que clar que si per ells fos ja serien tots fora però el que fa falta és tindre la valentia suficient com per acabar de desprendre'ns d'aquesta època nefasta per tothom, ja no només pels catalans. Hi ha d'haver una valentia suficient i una voluntat clara per acabar de trencar amb aquestes èpoques passades de dictadura i de feixisme caduc. No fem que l'Estat espanyol sigui un exemple que tingui establert en ell un sucedani de democràcia, sinó que es posi les piles i sigui un país obert i que no només és Espanya el que hi ha dins (de moment) sinó que hi ha Euskadi, Galícia, Catalunya... i fins que d'això no se n'adonin els que se n'han d'adonar no es podrà dir que Espanya és una democràcia.
De moment podem dir que l'Estat espanyol té una democràcia distreta, com algú va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada