dimecres, 26 d’agost del 2009

Abans, després o potser mai


Aquests últims dies s'ha obert un debat, més que menys absurd, arran de la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Una manifestació, al meu entendre, és una forma pacífica per canalitzar una voluntat generalitzada. Una manifestació en cap cas, no pot pas ser un instrument de tacticisme per a veure qui la diu més grossa i qui pot esgarrapar més vots. Aquest sentit unànim que haurie de tenir crec que ja no el tindrà, perquè tothom farà la seua manifestació i un cop més, el que haurie de ser un moviment únic en defensa del que hem lluitat i hem votat com a poble, ara serà serà un seguit de concentracions partidistes.

Aquesta manifestació com a molt ha d'ésser organitzada perquè hi pugui anar el major nombre de persones. Aquesta manifestació ha de servir per fer prevaldre la nostra dignitat com a poble, que no se'ns pot trepitjar de qualsevol manera, i tenint clar això, la importància si es fa abans o després de la sentència queda bastant en entredit. Però fent-la abans penso jo que no sabem contra el que ens manifestem, què és el que volem dir i què reclamem.

Ni jo acataré, ni acceptaré cap sentència d'un tribunal totalment desprestigiat i potinejat grollerament pels dos grans partits espanyols que se'n rifen el control cada cop que un dels dos guanye les eleccions. Passi el que passi, els representants polítics netament catalanistes haurien de perdre la por a estripar les cartes i a fer obediència catalana i no espanyola, ja que qui vota el Parlament de Catalunya són els catalans i ningú més.

I per últim, només fer un advertiment al President del govern espanyol, res després de la sentència d'aquest tribunal, si se'n pot dir així, no serà igual. Com molt bé vaticina el diari francés Libération, es desencadenarà un cicló polític sense precedents.

La veritat és que espero aquesta sentència de veritat perquè serà l'argument definitiu per encetar un nou procés poltític a Catalunya que sacsejarà Espanya. Després d'aquesta sacsejada Espanya obrirà els ulls però ja serà massa tard.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada