dimarts, 1 de setembre del 2009

La III República (hahaha)


Entre el fiasco del finançament, entre les possibles reaccions del "President" Montilla envers l'imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i els exàmens de setembre, tinc els dies bastant ocupats. I sol m'ha faltat vore als diaris que el Coordinador General d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha anat a explicar-li al mateix Rei d'Espanya el seu projecte d'assolir una III República. Tinc la sensació que hi ha una mà negra que ha dit, "va, donem-li més fenya al Marc i fem-lo escriure al blog".

Es pot comprendre que una part de la societat de l'Estat espanyol no estigui d'acord amb la monarquia, és a dir amb la "institució" que només es dedica a despilfarrar els nostres diners, es pot comprendre que molts voldríem que es fessen públiques les partides pressupostàries destinades a la casa reial, es pot comprendre que molts voldríem triar democràticament el cap d'Estat que per nassos hem de tindre, es pot comprendre que no s'accepti una figura i una institució imposades pel règim feixista de Franco, en definitiva, que es pot ser republicà fins al moll de l'os; però d'aquí a anar al mateix Rei i explicar-li com pretèn fer-lo fora... Cau pel seu propi pes.

Tinc curiositat per saber si el Rei, que ens té acostumats a la seua brillantor intel·lectual, acostumats a mostrar-nos com n'és de bo navegant, acostumats a ensenyar-nos com munten a cavall, ac ostumats a fer-nos veure com de bé que vestixen i "lo guapos" que estan les dones de la família real quan es posen aquells vestits de gala i tots els diamants; s'haurà rumiat una mica la proposta del dirigent comunista. No crec que tingui massa ganes de posar-se a treballar en Joan Carles, definitivament. Encara deu riure ara.

La meua opinió sobre les posicions de l'extrema esquerra, és que són uns punts de vista utòpics, que no viuen al món real, pel que fa a l'eix social. Un cop més ens ho han demostrat que al pla polític és més del mateix. M'agradarie sàpiguer si tenen un mínim de noció del que és la realitat

Torno a repetir, un pot ser republicà (com jo) i el que fas és intentar ampliar el gruix social perquè se't segueixi o es segueixi l'ideologia que tu intentes difondre, però el que trobo una sobirana tonteria, és precisament anar-li a explicar al sobirà com pretens acabar políticament (no fos cas que m'acusessen d'injúries al rei i a Espanya) amb ell.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada